Àrea de Biologia i Geologia:

Àrea de Biologia i Geologia:

1-Botànica: classificació i identificació d'espècies vegetals.

 Briòfits: Són les plantes terrestres no vascular planta; es creu que són les descendents de les algues verdes i van ser les primeres a evolucionar fa 500 milions d'anys després colonitzar els espais terrestres. 

Pteridòfits: Els pteridòfits són plantes amb vasos conductors que transporten aigua i aliment. Es divideixen en dos grups:

·Les falgueres són plantes no gaires altes que habiten en llocs humits i ombrívols. Tenen arrels, tiges i fulles. Les fulles s’anomenen frondes. Necessiten aigua per reproduir-se. En l’època de reproducció prop de les de les puntes de les fulles surten : són els sorus que contenen esporangis. Quan són madurs, surten els esporangis i alliberen espores que formen una nova planta.
Els gàmetes masculins neden fins a l’aparell reproductor femení.

Gimnospermes:  són plantes vasculars i espermatofitas , productores de llavors . Aquest terme s'aplica a causa de que les llavors d'aquestes plantes no es formen en un ovari tancat El nom prové del grec

Aquestes plantes creixen a tot el món, dels 72 graus nord als 55 graus sud, i són la vegetació dominant en moltes regions fredes i àrtiques

Angiospermes: Representen el grup de plantes més abundant i que presenta més variació. Actualment són el grup dominant, si exceptuem les regions més fredes on predominen les gimnospermes. 

FONGS QUE FORMEN BOLETS:

 Floridures: Són fongs pluricel·lulars i eucariotes de mida microscòpica. Són genèticament similars a llevats. Estan formades generalment d'hifes, unes estructures filamentoses, separades l'una de l'altra per unes divisions anomenades septes. Al conjunt d'hifes se l'anomena miceli.

Les floridures no formen una agrupació taxonòmica o filogenètica específica. Hi ha milers d'espècies conegudes que s'agrupen en tres divisions:

• Zygomycota
• Deuteromycota
• Ascomycot

Llevats: Els llevats són un dels tipus de fongs unicel.lulars més importants. Hi ha moltes espècies diferents de llevats. Algunes d'aquestes espècies tenen una gran importància econòmica ja que realitzen fermentacions industrials: la cervesa, el pa i el vi, són productes derivats de les fermentacions dels llevats. En altres casos poden arribar a ocasionar malalties a diferents sers vius.

els llevats són organismes unicel.lulars. La seva mida, molt variable, és, generalment, superior a la dels bacteris. Presenten una gran diversitat de formes, entre les quals trobem:

• Formes esfèriques.
• Formes allargades.
• Formes cilíndriques.

BRIÒFITS (Bryophyta)

Els  briòfits tenen teixits poc diferenciats i no posseeixen gots de conducció, és a dir no tenen xilema ni floema , no presenten arrels, tiges ni fulles veritables, sinó per un cos vegetatiu amb estructures molt primitives, amb cèl·lules que no arriben a constituir un teixit. Així que les "arrels" que presenten s'anomenen rizoides, el "tallito", cauloide i les "fulles", filoides. No està de més remarcar que a causa del baix nivell d'organització que tenen aquests organismes, cap d'aquestes estructures recentment esmentades són òrgans veritables com si apareixen en les traqueofitas o plantes vasculars.

Gimnospermes (Gymnospermae)

Tenen fulles en forma d'agulla Les gimnospermes són plantes espermatófitas (amb llavors) els òvuls i ... relativament petites i majoritàriament amb forma acicula 12 metres, amb unes flors grans de quatre pètals de color vermell o taronja són un grup de plantes amb llavor ... pel fet que les llavors d'aquestes plantes no estan protegides pel fruit

Angiospermes: (Magnoliophyta)

Actualment ja constitueixen les 2/3 parts de totes les espècies de plantes que existeixen. Les Angiospermes són les plantes amb flors i fruits, és a dir són les plantes més ... És el conjunt d'unes fulles que generalment presenten colors molt vistosos El grup de les angiospermes està format per plantes que ... entre les quals trobem tant espècies de fulla perenne com de fulla caduca.

FONGS QUE FORMEN BOLETS

3.- Geologia: geomorfologia del Massís:

CINGLERES:

Un cingle (o timba, tallat), és un precipici de caiguda vertical o de fort pendent format per roques, generalment cantelludes, resistents a l'erosió i que a la part superior presenten una extensió de terreny més o menys pla. La formació d'un cingle pot ser causada per una falla tectònica de les roques de la muntanya o de l'àrea, per un procés de diagènesi o també per processos de dilatació tèrmica de la zona. és una serra que forma cingleres o que és plena de cingles Dins d'aquestes cingleres es formen replanells que són ocupats per la vegetació 

TURÓ:

Tossal serral serrat al Rosselló pren aquest significat o muntanyola, és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim. Nogensmenys, en alguns països d'Amèrica del Sud s'anomenen com a turons (cerro en castellà) alguns pics que sobrepassen 3.000 m d'altitud Els turons poden formar-se per diversos fenòmens geomorfològics

AGULLES:

Les agulles són el resultat més evident del particular relleu de la muntanya de Montserrat. Per això té un interès especial la seva identificació 245 metres des de la seva base fins el cim 

Les agulles són el resultat més evident del particular relleu de la muntanya de Sant Llorenç del Munt 

CASTELLASSES:

A sol ixent de Sant Llorenç del Munt, sobresurten de la Mola dos farallons o monòlits coneguts com castellasses, separades entre sí pel Sot de Matalonga. La situada més al nord se l’anomena del Dalmau, per la proximitat amb l’històric mas de la Vall de Mur. L’altra, situada al sud, és més petita i amb uns cims esvelts als que solament s’hi pot accedir escalant. Se l’anomena de can Torres per la proximitat amb el mas del terme de Matadepera.
La del Dalmau és documentada des d’ençà el 960 on se l’anomenava Castelle Azano.

Distància	13 km
Desnivell acumulat	760 m

COVA SIMANYA:

La cova Simanya (Sima Magna o cova gran, en romà) està situada a la vessant est del Montcau.  Té un recurregut total de 372 oberts, distribuits en quatre galaries. El ramal més llarg té 165 metres i és conegut com Galeria de l'Oca perquè els degotalls han format una figura calcària que fan pensar en aquesta au.
La Cova Simanya es va formar en els primers estadis erosius del massis. Unes excavacions realitzades l'any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el broze antic, ibèric i medieval. 

AVENC:

Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac té uns 170 avencs. Gairebé tots estan originats per la dissolució càrstica de les roques de conglomerat. La majoria dels avens de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac tenen una configuració simple (d'un únic pou) i de petites dimenions. Només una de les cavitats verticals del massis (la de l'Espluga) supera els 100 metres de profunditat i tant sols altres set fan més de 50 metres.

Històricament els avencs més conegudes de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac han estat els situats al costat de rutes molt frequentades o de masies.

a) Quin és el tipus de roca que forma Sant Llorenç del Munt? Troba una fotografia, posa-la al costat de l'explicació i descriu-la:

Es un pont natural penjat a gran alçada sobre el salvatge sector de les Fogueroses. A més, la seva alçada coincideix amb la del cingle que té davant a la carena del Pagès, fet que ha contribuït a facilitar la seva visió i a convertir-la en un dels símbols destacats de Sant Llorenç del Munt.Aprofitant la coincidència d'alçades entre els dos cingles elevats sobre l'estimball, a principis del segle XX es va obrir un mirador per poder contemplar, de fit a fit, el difícil equilibri de la roca

b) Quina relació tenen els agents geològics externs amb aquestes formacions? Quins agents han intervingut i com ho de han fet? Busca algun dibuix o esquema que t'ajudi a explicar-ho i afegeix-lo.

Els agents geològics externs, que són l'actuació de l'atmosfera, la hidrosfera i la biosfera sobre les roques (o sigui, els rius, el vent, les glaceres, les onades, etc.)

• El vent: Duu a terme la seva acció per tota la superfície terrestre. És un agent eficaç en absència de vegetació, on hi ha materials fins solts, i vents constants, com als deserts i les platges.

• Les glaceres: Tenen una capacitat d'erosió i transport molt gran. L'acció està restringida a les zones polars i d'alta muntanya.

• Les aigües salvatges: Són les que corren per la superfície després d'una pluja forta. Tenen una gran capacitat erosiva als llocs on les pluges són escasses, però molt torrencials.
• Els rius són corrents naturals d'aigua que flueixen amb continuïtat des del naixement fins a desembocar a un mar o oceà. El seu curs se sol dividir en tres parts o sectors:
• • Curs alt: l'aigua circula ràpidament i amb molta força a causa del fort pendent. El procés geològic que més abunda és l'erosió.
  • Curs mitjà: El pendent és més suau i l'aigua circula més lentament que en el curs alt del riu. El procés geològic que hi predomina és el transport de materials.
  • Curs baix: disminueix la seva velocitat perquè circula per terrenys de molt poca pendent. El procés geològic que més abunda és la sedimentació.
• Les aigües subterrànies: L'acció erosiva consisteix a dissoldre les roques del subsòl solubles, principalment les calcàries i els guixos.
• El mar: El mar està format per aigua. Duu a terme la seva acció a les costes i als penya-segats, on les ones els desgasten i els corrents marins transporten els materials.

c) A què se li diu, geomorfològicament parlant, una pudinga o còdol pinyolenc? Busca també una fotografia o dibuix i acompanya la teva explicació:

PUDINGA:

es un conglomerado de elementos redondeados. Es un tipo de roca sedimentaria. Se forma cuando algunos cantos rodados, provenientes a veces del lecho de un río o de una playa, son cementados juntos por el sílice que hace de matriz de unión.

La roca formada es muy dura y resistente al desgaste. Se utiliza como piedra de afilar y para la construcción de edificios. Los cantos rodados que contiene son generalmente de pedernal, y tanto éstos como la matriz están hechos de sílice. Más de 450 personas murieron en el desastre. la roca se había ido debilitando por el agua, y el tiempo transcurrido había hecho el sitio extremadamente inestable